apacepv.org

Companyes i companys, vos adjuntem l'escrit de proposta de modificació de les proves d'accés a la universitat per al pròxim curs, que un grup de professorat d'economia de la nostra associació ha lliurat al coordinador general.

Estimat Coordinador General de l'Accés del Sistema Universitari Valencià, Antonio Gil Trilles,

Des de l'associació de professors d'Economia i Administració d'empreses de la Comunitat Valenciana, APACEpv, després d'estudiar l'últim document sobre ponderacions per a l'admissió a la Universitat en el curs 2017/2018 considerem oportú plantejar les qüestions següents:

1.- Atés que el fi últim del sistema és triar el perfil d'alumne més idoni a cada grau universitari, les ponderacions de les matèries haurien d'estar directament relacionades amb aquells continguts que els alumnes cursaran durant els seus estudis posteriors. És sabut que pràcticament en tots els graus hi ha matèries relacionades amb l'economia."

2.- La rigidesa en l'estructura de la nova prova d'accés suposa una pèrdua de llibertat d'elecció per a l'alumnat, perquè obliga els alumnes a incloure la matèria troncal obligatòria de la seua modalitat de batxillerat dins de la fase obligatòria, la qual cosa els impedix la possibilitat de col·locar una matèria que ponderava 0'1 en dit apartat, amb el consegüent perjuí, perquè quan els alumnes van fer l'elecció de matèries a cursar en el mes de juliol de 2016 no eren sabedors d'eixa obligatorietat. A causa d'esta pobra ponderació l'alumnat obtindrà una menor qualificació per a poder ser accedir a la Universitat lliurement en relació als seus desitjos inicials.
En esta etapa evolutiva, la gran majoria d'adolescents té moltes inseguretats i no saben de ciència certa quin grau estudiaran un any abans de realitzar les proves PAU que és el moment en el qual han de matricular-se de 2n de Batxillerat.

3. Comparada la ponderació de les matèries de la modalitat de ciències socials a la Comunitat Valenciana amb la ponderació en altres comunitats autònomes, com per exemple Andalusia, els alumnes valencians tenen menor capacitat d'elecció perquè en altres Comunitats les matèries del bloc troncal ponderen majoritàriament 0,2 en totes les titulacions de la seua branca de continguts.

Per tot això, considerem que s'hauria de modificar el sistema de ponderacions facilitat als Centres educatius per a propers cursos incloent les propostes següents:

· Atorgar una ponderació igualitària a totes les matèries que ampliaria la llibertat i les possibilitats de l'alumnat i no perjudicaria cap de les matèries troncals d'opció.

· Establir que totes les matèries ponderaren 0'2 per a tots els graus, la qual cosa equilibraria la selecció de les mateixes. Esta ponderació faria possible que l'alumnat triara amb major llibertat la matèria que volguera, sense que això determinara, de manera inamovible, el grau que després voldria realizar.

Xavier Tarrasó Cruz.
President d’APACEPV

L'  Associació Andalusa de Docents d'Economia en Secundaria ens informa que ja està obert el termini d'inscripció per a les X Jornades de Professors d'Economia Febrer 2017 (Programa - molt interessant !!) que tindran lloc els pròxims dies 10 i 11 de Febrer en la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Màlaga. Totes les persones interessades són molt benvingudes. Formes d'inscripció:

1. Els qui pertanguen al Sistema Andalús de Professorat, a través de Sèneca (Personal/Activitats formtivas/Les meues sol·licituds) i utilitzant el codi de l'activitat 172922GE041. L'activitat és de caràcter autonòmic i s'ha de sol·licitar l'admissió i gestionar els permisos com més prompte millor.

2. El professorat de centres privats i privats-concertats, els qui procedisquen d'altres CCAA., els opositors i en general la resta dels qui desitgen incsribirse utilitzaran l'apartat “Contacte” que apareix en la part superior d'aquesta web i indicaran en el missatge els seus cognoms i nom, DNI i, si ho tenen, centre de destinació. Gestionarem i confirmarem la inscripció com més prompte millor.

APACEPV us anima a participar. Ens veiem al febrer a Màlaga.

Les polítiques econòmiques adoptades  pels distints governs per a inserir les respectives economies en la globalització han causat guanyadors i perdedors.  Existeix un enunciat  bàsic en l’economia del benestar que diu que els guanyadors d’un canvi en la política econòmica han de  compensar  els perdedors a fi que, com a mínim,  no emptijore la distribució de la renda. Es parla així del principi d’equitat que s’empra en el debat   polític.

Per la seua banda, la globalització implica econòmicament l’obertura del comerç, la globalització financera, i també els moviments migratoris. És important dir que  la globalització d’idees,  coneixements i  intercanvis culturals té molta repercussió econòmica. És conegut que els resultats sobre les economies divergeixen segons el tipus de polítiques adoptades pels respectius governs. Així, Xina ha estat el principal  guanyador de la globalització,  els seus dirigents han sabut obtindre avantatges per mitjà d’una estratègia pragmàtica i gradual que, simplificant molt, ha combinat  liberalització, i  intervenció econòmica ( tipus de canvi de iuan devaluat, subvencions, eludiment de les lleis de propietat intel·lectual...). L’efecte més important és que  ha tret de la pobresa més de cinc-cents milions de persones.  No només hi ha hagut economies endarrerides, destaquen també altres  molt desenvolupades ( Dinamarca, Suècia…) que  el xoc de la globalització ha implicat un efecte guanyador  per al  conjunt social.

Però, qui són els guanyadors a Espanya d’aquest  fenomen? Constatem  una elit domèstica connectada amb l’economia global,  tant per la producció (treballadors molt qualificats i capitalistes) com pel  seu elevat consum de béns i serveis globals. Dins de les més o menys capacitats del govern espanyol per a abordar aquest fenomen ha obrat a fi que els interessos d’algunes gran empreses  prevalguen. És important dir que els recursos (treballadors, capitals..) d’aquelles empreses que no podien competir globalment quasi no  han estat absorbits pel creixement d’aquests sectors  beneficiaris de la globalització, molts d’aquests úlitms han deslocalitzat t activitats productives aprofitant els salaris i impostos més baixos en economies poc desenvolupades.  Ací el resultatd’una ràpida   liberalització comercial  ha estat  l’agument de la desocupació, tal i com indica també per a molts països Joseph Stiglitz, premi nobel d’Economia. Molts treballadors en lloc de trobar ràpidament nova ocupació experimenten  llargs períodes de desocupació o desocupació, els  quals junt amb noves reformes laborals comporten  més ingressos i un grau de   desprotecció laboral més alt. Açò  ha  estat un facto  addicional rimportant d’augment de la pobresa.

Guanyadors i perdedors  són   també causats per algunes polítiques  domèstiques. En aquest sentit ha estat guanyador   “el capitalisme d’amics”, totes aquelles empreses que han crescut a l’ombra de les connexions amb la política i  l’elit funcionarial del centre peninsular. Açò ha comportat dosis elevades d’ineficiència econòmica que lògicament són suportades per altres,  com som nosaltres.  Des del punt de  vista territorial,  aquestes polítiques, sumant-hi , la major proporció de despesa estatal  reservada per al govern central i decidida per Cristóbal Montoro -ministre d’hisenda pública- en perjudici d’autonomies com la nostra,  fan que Madrid, principal receptor de l’impacte econòmic tant de les multinacionals espanyoles que hi tenen la seu com de la despesa estatal  haja guanyat pes en el pib i la renda espanyola. Simultàniament  a’ha anat teixint una elit política en els sucessius governs ( Aznar, Montoro, Solbes, Pizarro, Zaplana, Salgado…) que han utilitzat el  poder per a afavorir -sobretot- els interessos d’aquests sectors (i els seus personals), manifestant un escàs interés real en com podia afectar  a molts altres sectors empresarials i laborals, llevat del  sector immobiliari i financer  per motius que  són coneixement públic.

Ací són  perdedors bona part de la   classe mitjana i dels treballadors, els quals  es troben ara submergits en un devastador procès d’empobriment. Poc dubte deu haver  que per a la generació jove açò serà més acusat. La desocupació, treballs precàries  i ocupacions  de baixa productitivitat  -en l’economia informal o  com a autònoms en el xicotet comerç i els  serveis- és el destí al quan els han abocat.

La narrativa usual ha amagat que  l’empobriment d’aquests sectors també té a veure   amb la competència comercial dels països pobres i  amb la política migratòria practicada des de principi de la dècada passada.  En les polítiques econòmiques no existeix validesa universal, sinó que hi ha adequacions que depenen de  les característiuqes de cada economia. La mateixa política que en un lloc  produeix guanys en altres és nociva. Així,  d’una banda, hi ha les economies que tenen necessitats laborals per a crèixer com Alemanya, on la migració no empobreix la població situada en els nivells baixos de renda, i altres com l’espanyola, on  l’efecte és l’oposat.

Éra un fet -ben conegut professionalment- que quan baixa l’activitat econòmica en Espanya la destrucció de treball és molt intensa, aspecte que junt amb una taxa d’atur elevades fins i tot en el cicle expansiu la diferenciava d’altres economies europees. Hi ha una diferència essencial entre atribuir la culpa als emigrants i dir que la responsabilitat és de la  política migratòria massiva.Les omissios esmentades comporten la  contundent evidència   de la  massiva reducció d’oportunitats d’ocupació de molta gent, ben visible en el  turisme i  altres  serveis, per l’elevada oferta de treball  a la qual ha contribuït aquesta polítca. També té a vore l’elevada ocupació informal originat per un ritme tan ràpid i massiu.  La teoria econòmica estàndard diu que si l’oferta de treball augmenta i la demanda no segueix aquest ritme el salari baixa.

Açò ha sigut un factor addicional de  liberaltizació del mercat de treball que explícitament i implícita ha comptat amb els sindicats de treballadors. Hi ha hagut inequitat  i augment de la desigualtat, cosa que és l’oposat d’una política de benestar social.

Entre la xenofòbia i el descontrol migratori existia molt de marge per a afavorir un creixement econòmic prudent. Però tot  el   relatiu al fenomen migratori s’enfronta a un absolut moral i una mena de tabú que exclou la anàlisi i els condicionants i efectes de qualsevol fenomen social. Les bones intencions sense reflexió  causen resultats  injustos i irreversibles  i altres efectes col·laterals adversos sobre inocents que no estan en el camp de visió social.

Resumint, l’assumpte tal i com  diuen Joseph Stiglitz i Dani Rodrik -un especialista de primer nivell en política econòmica del creixement- no és poca o molta globalització, sinò com es fa la globalització.

Adrià Girbés Masià
Professor d’Economia