IMPORTANT!!! Reunió del professorat de l'especialitat d'Economia el proper dissabte 30 de gener a la Facutltat d'Economia (UV)
divendres, 22 de gener de 2016 12:34
APACEPV
 Estimats companys/es, el motiu de la present es informar-vos de la reunió, adreçada a tot el professorat de l'especialitat d'Economia, que tindrà lloc el proper dissabte 30 de gener de 2016 en la Facultat d'Economia de la Universitat de València, a les 10h en la Sala Ignasi Villalonga (primera planta).
El contingut d'aquesta reunió serà de capital importància per al futur de l'especialitat d'Economia en el País Valencià. El nostre company, Joan Sala Grau, associat d'APACEPV, el passat mes de juliol en l'assemblea ordinària d'APACEPV va presentar la seua renuncia (per motius estrictament personals) en els càrrecs com a vocal i representant d'APACEPV en CEAPES, llavors ara passa a ser un associat més d'APACE. Aquesta renuncia va ser acceptada per la direcció d'APACE i es va agrair la tasca que Joan havia fet fins la data. Fins ara l'associació havia deixat un temps per a que es presentaren candidatures o propostes amb l'objectiu de recollir el testimoni que Joan ens lliura. Després d'uns mesos de contactes i alguna reunió, un grup de companys/es, de l'especialitat han decidit donar un pas endavant i reunir a tots els professors de l'especialitat d'Economia per a decidir la constitució d'un grup representatiu que puga continuar la tasca si el que volem es seguir tenint veu i ser part activa en la confecció de la nova legislació educativa, tant estatal com autonòmica.
Ja sabeu que es més que probable que la LOMQE acabe sent o modificada en part, o bé derogada en la seua totalitat. La confecció de nous governs (estatal i autonòmic) ens fa pensar que aquest fet està més aprop que llunyà. Algunes associacions estatals ja estan treballant amb les noves administracions i han començat contactes amb els diferents partits polítics, col·legis, universitats, etc., presentant a cadascun d'ells els nostres objectius, propostes, suggeriments, i punts de vista, per a deixar clar que volem col·laborar amb les administracions educatives en el camí normatiu que va a seguir-se en un futur.
Es molt importanti que aquesta reunió tinga una nodrida assistència, i que entre tots es decideixi quin és el camí a seguir, .... com s'organitzarà la comissió, si es farà un grup o només seran uns pocs representants, si aquests representants tindràn un recolzament d'un grup de treball, etc. Tot està pendent de decidir i serà necessari que ens posem d'acord de com serà la representació del professorat valencià de l'Especialitat d'Economia, tant en el present, com en el futur. Estem segurs que valorareu la importancia de la confecció d'una bona representació de l'especialitat dintre de la organització d'APACEPV, així com una continuïtat en la direcció de CEAPES.
Per aquest motiu, la direcció d'APACEPV us demana la vostra assistència i col·laboració.Potser siga necessari dur el DNI per accedir a l'entrada de la Facultat ja que és dissabte.
Gracies de bestreta.
Ens veiem aviat.
La Direcció d'APACEPV
Darrera actualització de divendres, 22 de gener de 2016 19:39
Mites Grecs (i nostres)
dimarts, 22 de setembre de 2015 18:25
Adrià Girbés
 Les eleccions d’aquest diumenge del vint de setembre són una bona ocasió per a considerar alguns mites sobre Grècia i, indirectament, sobre nosaltres. Així creure que els crèdits concedits a Grècia són posseïts per inversors privats com bancs, fondos d’inversió, companyies d’assegurances… el que s’anomena “mercats financers” és un mite. Ben al contrari, són institucions públiques, principalment els governs europeus i el BCE, i el FMI en molta menor mida. Totes aquestes institucions sumen el setanta per cent dels préstecs a Grècia.
En els dos rescats, 2010 i 2012, Grècia ha rebut 240.000 milions públics i també ha aconseguit allargar els períodes de devolució dels préstecs a trenta anys i amb taxes d'interès de l’u i mig per cent. A més de la xifra anterior, cal tenir en compte els vuitanta quatre mil milions que es preveu atorgar en el tercer rescat si hi ha acord entre les parts. Hem de tindre en compte que l’endeutament públic de Grècia s’acosta al 180 % del seu pib.
Un altre mite és que no hi ha hagut perdó del deute grec. En 2012 el deute de Grècia va ser reduït en cent mil milions d’euros. Certament, bona part dels creditors privats de Grècia (bancs europeus i també grecs) van ser rescatats amb fons públics, però hagueren d’acceptar una reducció de més del cinquanta per cent en el valor dels crèdits. Per tant, s’han imposat pèrdues considerables al sector financer privat. Una mida de les xifres grosses: diguem que per a una família grega de quatre persones el perdó és prop de quaranta mil euros.
Considerem que si Grècia no torna diner -cosa gairebé segura segons els experts- aquest forat es finançarà per una combinació d’impostos i/o d’augment de la despesa pública en les economies prestamistes. Qui pagarà els impostos? quina despesa pública no podrà fer-se? són algunes preguntes que caldria tindre en compte pel que fa als crèdits impagats. A Alemanya i França els parlaments respectius són els que aproven els crèdits a Grècia. A Espanya amb la decisió governamental és prou. És una diferència important que revela dues coses: nivell democràtic i consciència del valor del diner de tots. Amb tot això, ací s’ignora totalment que l’economia espanyola és la que més esforç fa en termes relatius, és a dir considerant el pib, l’elevat endeutament públic i la taxa d’atur. Partint de l’expectativa d’una aportació de més de trenta mil milions, el supòsit d’un impagament complet equivaldria per a una família grega el perdó de dotze mil euros. Evidenciem que una cosa és la conveniència del rescat, i una altra el desconeixement a Espanya del significat de les coses públiques.
Per un altra banda, és essencial dir que hi ha factors i dades que expliquen la tragèdia hel·lena, mostrant que l'austeritat no és prou per a explicar l'enorme pèrdua de producció i llocs de treball. Grècia des de fa vint anys gastava constantment més del que obtenia amb els impostos. Durant bona part d'aquest temps, les xifres oficials de dèficit eren falses resultant després ser molt més grans. La conseqüència fou l’augment constant del deute públic i la poca credibilitat exterior dels seus governs. En efecte, el sector públic grec és ple de clientelisme (recerca de vots) més que arreu d'Europa. Hi ha molt d’amiguisme entre empreses i governs; les elits empresarials són afavorides amb exempcions d'impostos. Els guanys de les empreses com a percentatge dels seus ingressos són més alts que en altres països europeus. Els governs de dretes i d’esquerres no han actuat contra els oligopolis (fins i tot amb un ministre com Varufaquis que es declarava marxista). ¿ Algunes coses no ens resulten familiars? Fora se sabia que hi havia empleats públics que cobraven però no anaven a treballar. Fins fa ben poc, en el sistema de pensions l’edat real (no la legal) de jubilació ha estat sobre els cinquanta-cinc anys. Coneixent açò ¿què havia de pesar l’electorat alemany -principal creditor de Grècia- de rescatar l’economia grega?
Breument, l’antiausteritat en economies fortament endeutades és un mite. Si d’una banda cal polítiques distributives però molt eficients, d’un altra no pot creure’s que els creditors et concedisquen més i més diner sense reformes que de veritat afavorisquen el creixement a llarg termini. Aquest és l’assumpte real.
Adrià Girbés
Catedràtic d’Organització i Gestió Comercial
Darrera actualització de dimarts, 22 de setembre de 2015 18:39
Incentius (Bons i Dolents)
divendres, 17 de juliol de 2015 20:21
Adrià Girbés
 Els incentius econòmics influeixen en el nostre comportament molt més del que creguem, cosa que no pensem que siga poc. El cas és que si ho admetem la imatge que tenim de nosaltres mateixos d’actuar desinteressadament i per motivacions elevades se’n resistiria prou. El mecanisme de l'autoengany també funciona ací. L’evidència és que els incentius basats en recompenses i penalitzacions tenen un impacte social enorme, tant elevant el benestar com perjudicant-lo. Quan alguna novetat, norma o el que siga va a favor del nostre benestar econòmic paralitzem la nostra consciència si intuïm que pot ser no ètica o que no beneficia al conjunt social.
Tenim una experiència comuna per a pensar-hi. Així, el fet de pagar per les bosses de plàstic (debades abans) ha reduït molt i positivament el consum de plàstic. Si observem ara la cua del supermercat amb el que passava abans conclourem l’efectivitat de tal mesura. En aquest cas una lleugera penalització ha permés de forma eficient un comportament que augmenta el benestar social. Abans de la norma pot assegurar-se que poquíssima gent portava bosses reutilitzables i això fa entendre que la motivació interna era dèbil. De tota manera és un objectiu incomplet: han quedat fora moltes bosses de plàstic en altres activitats comercials.
Així mateix i de forma oposada, existeixen incentius que deterioren el benestar social. En l’àmbit polític destaquem els incentius perversos que fan que els interessos dels qui exerceixen el poder són oposats als interessos de la majoria social. En la base hi ha l’absència de regulació dels conflictes d’interessos o regular-los mal ( que ve a ser la mateixa cosa). Destaquem el cas on les autoritats que regulen els mercats afavoreixen els oligopolis i d’altres en contra dels interessos dels consumidors i altres empreses. Són ja domini públic els incentius (suborns, finançament polític, seients en els consells d’administració...). Només cal pensar en el sector de l’energia elèctrica per a conéixer els efectes tan devastadors sobre el benestar social. A pesar d’una major percepció pública d’aquestes relacions (portes giratòries...) no hi ha encara un coneixement de l’abast social i persistència dels conflictes d’interessos en moltes àmbits.
Des d’aquest angle també cal vore una cosa tan important com és la protecció dels sectors socials de baixos ingressos. El tema no és el perquè sinó el com s’hi atorguen transferències. La protecció dels sectors de baixos ingressos ha d’augmentar perquè l’impacte de la crisi és elevadíssim i persistiran els seus efectes. El disseny de les transferències i altres ajudes ha d’evitar els incentius que aboquen a un fenomen recurrent i conegut en economia com “la trampa de la pobresa”. La decisió clau és: si per als perceptors la continuïtat del subsidi associat a la inactivitat (o a l’economia informal) és preferible a l’oportunitat productiva, aleshores té lloc una espiral de deteriorament psicològic i de capacitats. Per tant, els incentius s’han de modificar com fan en altres economies en el sentit de reforçar els incentius productius; un exemple adient i ben utilitzat en economies avançades seria, per exemple, l’establiment d’ajudes a l’habitatge o al consum d’energia. L’enormitat d’aquest problema exigeix molta efectivitat i un tractament en profunditat.
En conclusió, els incentius tenen molt d’impacte en el nostre benestar, per això el seu disseny requereix un coneixement del funcionament social incloent els detalls particulars i també considerar les experiències que funcionen en altres llocs.
Adrià Girbés
Article publicat a LEVANTE-EMV - 12/8/2015
Darrera actualització de divendres, 4 de setembre de 2015 09:29
|
Facutltat d'Economia - Dia mundial de l'estalvi - Conferència: "Si la resposta és l'estalvi, quin és la pregunta?
divendres, 23 d'octubre de 2015 11:44
Joan Sala Grau
 Divendres que ve 30 d'octubre se celebra el "Dia Mundial de l'Estalvi". Com és costum els últims anys, la *Facultat d'*Economia organitza un seminari ajuste a aquesta temàtica. En aquesta ocasió el ponent convidat és el professor Enrique Devesa. La xarrada té per títol "Si la resposta és l'estalvi, quin és la pregunta?”.
En aquesta xarrada el professor Devesa ens mostrarà la relació entre el benestar futur dels ciutadans i l'estalvi durant l'etapa activa. Per a açò, el professor Devesa tractarà d'analitzar com es pot canalitzar aqueix estalvi a través tant del sector públic com del sector privat, entenent que tots dos han de ser complementaris.
Per aquesta raó, APACEPV, us anima a assistir a aquesta sessió juntament amb els vostres estudiants.
Objetcius: Activitat dirigida a divulgar i fomentar l’educació financera en el Dia Mundial de l’Estalvi.
Data i lloc de realització: Divendres 30 d'octubre a les 12:30 hores, Sala Ignasi Villalonga de la Facultat d´Economia.
Resum: El benestar futur dels ciutadans passa necessàriament per estalviar durant l'etapa activa. En aquesta xarrada tractarem d'analitzar com es pot canalitzar aqueix estalvi a través tant del sector públic com del sector privat, entenent que tots dos han de ser complementaris.
Mes informació al següent enllaç. Descarrega el cartell
A més, i sempre si és d'interès per al professorat, l'assistència a l'acte podria ser complementada amb una visita a la Facultat d'*Economia i l'assistència a alguna de les classes que s'impartisquen en aqueix dia per als estudiants.
Finalment, només recordar-vos que amb la finalitat d'organitzar adequadament aquest esdeveniment, us agraïm que en cas d'estar interessats, envieu un e-mail (a francisco.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la
o
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la
) amb el nombre aproximat d'assistents, així com que indiqueu qualsevol aspecte que siga del vostre interès.
Font: Prof.: Francisco G. Morillas Jurat
Prof.: Economia Aplicada
Coordinador Comisió de Cooperació amb Secundària
Darrera actualització de dimecres, 11 de novembre de 2015 19:52
Recolzament a la proposta de ADESMUR al cercle de "Podem - Educació" de la regió de Murcia
divendres, 4 de setembre de 2015 09:08
Joan Sala Grau
 Urgent!!
El comapany de l'associació de Murcia José Carlos Garrido en ha demanat que recolzem la proposta de ADESMUR a Podemos referent a la presencia dels estudis d'economia i empresa en secundaria. Per tant, us demane que recolzeu aquesta proposta ja que a partir del proper curs, si canvia el mapa polític, s'haurà de tornar a començar a confeccionar una nova normativa i convé deixar clar quina es la nostra postura i reivindicació històrica.
Us adjunte el seu escrit:
-------------------------------------------------------------------------
Benvolguts amics i companys:
Com sabeu, una dels objectius d'aquest fòrum és difondre i promoure l'ensenyament de les assignatures de caràcter econòmic.
La LOMQE, amb tots els seus defectes que puga tenir, ha permès que tinguem assignatures econòmiques en l'Ensenyament Secundari Obligatori: Iniciació a l'activitat emprenedora i empresarial i Economia.
De cara a les pròximes eleccions generals, s'obri un escenari en el qual és factible que es derogue o modifique la LOMQE per part dels partits que puga accedir en poder (tots menys el PP ja han manifestat aquesta voluntat).
Des de les nostres associacions de professors d'Economia estem treballant perquè aquests canvis, de produir-se, no afecten a les nostres assignatures ja que veiem amb preocupació com s'està "*demonizando" tot el relacionat amb l'educació financera, emprendiment, empresari, etc.
En aquest sentit, hem establit contactes amb partits polítics que promouen el canvi de la llei i després de les gestions de AdesMur, l'associació de professors d'Economia de Múrcia, s'ha aconseguit que "Podemos" puga incloure dues propostes favorables a les nostres assignatures de cara a l'elaboració del seu programa educatiu que van a presentar en les eleccions generals.
Perquè açò succeïsca simplement necessitem que aquesta proposta siga votada i aconseguir prop dels 100 vots NETS. És alguna cosa que sembla senzill però ja estem detectant que hi ha persones que estan votant en contra de la nostra proposta i necessitem sumar i mobilitzar molts vots positius.
El procediment és molt senzill i no implica donar cap *fato personal excepte un correu electrònic. Tampoc és necessari simpatitzar o no amb les idees de Podem; és tan fàcil com votar i pot fer-ho qualsevol, la votació és de caràcter nacional.
Us demanem que voteu positivament i que li doneu difusió als vostres contactes al més prompte possible; el termini de votació és curt.
El procés és el següent:
1- Ens anem a la següent web i ens inscrivim:
https://www.reddit.com/…/establecer_en_las_ense%C3%B1anzas…/
2- En el cas de no estar registrats, vam crear un nou compte. Veiem com no cal donar dades personals, simplement un mail.
3- Una vegada registrats, li donem a la fletxa cap amunt. Notarem com augmenta el marcador i es queda de color roig
IMPORTANT: no tornar a votar ja que s'anul·larà.
4- Difondre als nostres contactes al més prompte possible. El termini és curt.
Moltes gracies per la vostra col·laboració!
Darrera actualització de divendres, 4 de setembre de 2015 09:42
Resum Assemblea Ordinària 23 de juliol de 2015
dimarts, 18 d'agost de 2015 10:25
Ricard Lurbe i Sanz
 Resum:
1.- Una vegada llegida l’acta anterior, s’aprova aquesta per unanimitat.
2.- Xavi Tarrasó ens informa sobre les activitats realitzades en l’any 2014, en concret sobre la visita a la consellera d’educació el 23 de desembre, per part de la Generalitat, va assistir-hi Ignacio Martínez, Subdirector General d'Ordenació Acadèmica, un dels màxims responsables en l'Ordenació Curricular d'àmbit autonòmic valencià, (l’extracte està en la web). Com a altres activitats realitzades al llarg de tot l’any, cal destacar, l’actualització i manteniment de pàgina web per part de Joan Sala, i l’estimable col·laboració en la mateixa web, dels articles del nostre company Adrià Girbés. A més a més, cal nomenar les funciones realitzades pel nostre company i representant en CEAPES, i en l’Associació Estatal de Docents d’Economia
3. En l’any 2015, i amb el nou govern de la Generalitat, hem de concertar una visita amb els responsables de la Conselleria d’educació, per a plantejar-los tots aquells assumptes de màxim interès per a la nostra associació.
4.- El tresorer Ximo Peiró, lliura a tots els assistents els comptes de 2014, aprovant-se aquests per unanimitat.
5.- El tresorer Ximo Peiró, lliura a tots els assistents els pressupostos per a l’any 2015.
6.- Joan Sala, informa de les actuacions realitzades per CEAPES i AEDES.
7.- En aquest apartat, el company Joan Sala, presenta la seua renúncia a partir del dia 1 de setembre, com a vocal d’APACEPV, i com a representant en CEAPES, i així com a responsable del desenvolupament i manteniment de les webs d’APACEPV i de CEAPES.
S’accepta la seua renúncia, i s’acorda que la tasca de manteniment de la web la tindrà Ricard Lurbe, i el manteniment del correu de l’associació serà a càrrec de Ximo Pieró. En quant a la representació en CEAPES, i com que la persona representant ha de ser vocal, i pertànyer al l’especialitat d’Economia, s’anunciarà a la web i per correu, l’oferiment per a que algun/a company/a puga fer-se càrrec.
8.- En aquest apartat de suggeriments i preguntes intervenen:
- En primer lloc Jesús Ruíz en nom de l’associació, agraeix públicament la tasca desenvolupada per Joan Sala en la nostra associació, i lamenta la seua renúncia. Xavier Tarrasó i la resta de presents, recolzen aquest agraïment.
- Joan Sala, sol·licita que en la pròxima reunió amb conselleria, es tracte el tema de la reciprocitat del professorat de l’especialitat d’Economia, amb l’especialitat d’ADE i Comerç.
- Josep Juan, també sol·licita que en la reunió amb conselleria, també es tracte la problemàtica de les proves per a l’adquisició de noves especialitat, com per exemple, d’Economia a FOL. En aquest punt, Joan Sala aporta el suggeriment de que en aquestes proves es delimiten els apartats a puntuar i que ponderen tots per igual.
- Toni González, també proposa la reciprocitat del professorat de l’especialitat de FOL amb Economia.
- A petició dels presents, s’acorda fer una primera reunió a finals de setembre a València, per a intentar començar a preparar el nostre IV Congrés.
Darrera actualització de divendres, 4 de setembre de 2015 09:28
|
Les polítiques econòmiques adoptades pels distints governs per a inserir les respectives economies en la globalització han causat guanyadors i perdedors. Existeix un enunciat bàsic en l’economia del benestar que diu que els guanyadors d’un canvi en la política econòmica han de compensar els perdedors a fi que, com a mínim, no emptijore la distribució de la renda. Es parla així del principi d’equitat que s’empra en el debat polític.
