apacepv.org

  • Augmenta la mida de la font
  • Mida de la font per defecte
  • Disminueix la mida de la font
APACEPV - Portada

Balances fiscals, interessos i ideologies

Correu electrònic Imprimeix

Balances fiscals, interessos i ideologies

Algunes paraules i xifres que afecten moltíssim  la nostra vida capten poc l’atenció a causa del seu aspecte  tècnic i  abstracte. Una d’aquestes paraules és el saldo negatiu de la balança fiscal valenciana. El saldo fiscal -definit senzillament- :és la diferència entre la despesa de l’administració central en un territori  i els impostos que paguen en aquest  territori. Si és negatiu vol dir que reben menys del que paguen i això implica que altres territoris reben més que paguen. La justificació oficial del dèficit fiscal o saldo negatiu és que les comunitats riques tenen un dèficit per a millorar la renda per càpita de les pobres. El cas valencià desmenteix completament aquest principi: la renda per càpita valenciana és inferior a altres autonomies que obtenen superàvit fiscal i un millor finançament per habitant,  tenim menys renda i en transferim a altres que en tenen més. Açò és una singularitat humiliant i amb  conseqüències econòmiques i socials molt negatives. Pot afirmar-se que l’impacte de la crisi no seria tan acusat amb un saldo més o menys equilibrat. Açò significaria  per als  qui habitem aquest territori  més treball públic i menor ocurrència de coses com  perdre la faena, impagaments, tancament d’empreses, ... Els dèficits   ens causen  pitjor sanitat i educació, i també infraestructures amb més risc d’accidents, més lentes i  més costoses per a empreses i famílies que en les comunitats on açò no té lloc. S’han publicat estudis acadèmics de les balances fiscals, encara que no de tots els anys almenys d’uns quants que permeten fer-nos una idea de les enormes  xifres negatives en el cas nostre. Els governs centrals sempre s’han resistit i hi han accedit sota pressió parlamentària. Primerament, l’Institut d’Estudis Fiscals  va publicar l’any 2010  les balances  fiscals   de totes les comunitats corresponents a l’any 2005 com s’apliquen dues metodologies  donen dos resultats per a cada comunitat. En el cas valencià apareixen  dos dèficits: 2.849  i 5.593 milions d’euros xifres que corresponen, respectivament, a les metodologies: corrent o flux monetari i càrrega-benefici. La  diferència  entre les dues és considerable i té a vore  en com atribuir les despeses de l’administració central: si es fa segons el territori on es realitzen s’anomena criteri del corrent (o flux) monetari, si és  en funció dels beneficis potencials per a qui es fan les despeses és diu criteri de càrrega-benefici. Per a nosaltres els dos criteris donen saldo negatiu, però el mètode del corrent monetari quasi duplica el saldo del de càrrega-benefici. Els comptes basats en la metodologia càrrega-benefici suposen que les despeses públiques  (com  la d’un ministre) beneficien tots els ciutadans de la mateixa manera perquè  és un servei  per a tots els ciutadans. Això fa que assignen la major part de les despeses que es fan a Madrid a les altres comunitats. En canvi,  segons el mètode del corrent monetari  el que interessa és l’impacte monetari o macroeconòmic, és a dir la capacitat de crear activitat econòmica i ocupació d’aquestes despeses,  les quals generen negoci sobretot on es fan. Encara que no hi pot haver una precisió d’on es gasta cada euro resulta un supòsit  raonablement aproximat.

El segon estudi oficial de balances fiscals ha estat publicat enguany i  referit a xifres de  l’any 2011. És un encàrrec del ministre d’Hisenda  realitzat per un grup d’experts dirigit per Angel  De La fuente, membre del Consejo Superior de Investigaciones Cientíticas (CSIC). És important dir  que també dona un resultat negatiu per al nostre territori: dos mil  milions d’euros. Però algunes circumstàncies que envolten a la interpretació i difusió d’aquests números són importants.  L’actuació ministerial ha estat criticada per altres investigadors perquè siguent un estudi oficial pagat per tots els ciutadans  només aplica el criteri de càrrega-benefici i -també- perquè les dades utilitzades en aquest estudi no estan disponibles per a altres investigadors. Així, el mètode de càrrega-benefici  imputa a tots els ciutadans de l'Estat les inversions que es fan, per exemple, al Museu del Prado, a l'Aeroport de Barajas o RTVE.  Aquest mètode eleva el saldo  fiscal negatiu del centre i redueix el dèficit  d’altres comunitats, com és el cas nostre. Segons De la Fuente, el 85% d’aquestes despeses es fan per als qui no resideixen a Madrid i, per tant, no s’assignen a Madrid.  Si el 85% de les despeses que es fan a Madrid s’assignen a les altres comunitats, resulta que Madrid paga molt i no rep tant.  Inversament, en l’altre mètode -corrent monetari-  les despeses que es fan a Madrid,    generen negoci  i tenen un impacte de diner a Madrid, per tant, el dèficit d’aquesta comunitat es reduirà. Així,  el salari d’un ministre o d’un periodista de RTVE  es gasten a Madrid i beneficien els  negocis d’allà, on -per exemple-  té lloc la compra  de vivenda o de cotxe.

Xavier Sala-i-Martin -catedràtic de la Universitat de Columbia- un dels economistes d’ací de més prestigi al món-  diu  que el dèficit de Madrid no és comparable a la resta i que l’estudi oficial sembla ser fet per a poder dir que els altres dèficits no són tan grossos com s’afirma. Altres investigadors  diuen que és  molt arbitrari dir que tota la despesa pública beneficia tots els ciutadans de la mateixa manera com suposa De la Fuente, perquè  un economista professional no ha de confondre les seues preferències amb les de la gent com fa el mètode de l’encàrrec ministerial. Conve tindre present un conjunt de càlculs de flux monetari  des de 1991 al 2004 realitzat per Antoni Castells , A. Fernandez i altres la suma dels quals dona un dèficit acumulat de vint-i-cin mil milions d’euros  per a la nostra autonomia.

Una de les causes del saldos fiscals negatius és  el finançament autonòmic valencià que mostra dèficits acusats perquè els  ingressos se situen substancialment per sota de les altres autonomies des de fa vint-i-cinc anys quan la despesa per habitant autonòmica és la més  baixa. Una altra de les causes és la inversió pública de l’estat en el nostre territori en conjunt inferior al pes de la població  o  bé al pib en el conjunt estatal.

Més encara, després d’utilizar la metodología que redueix el dèficit fiscal valencià i d’altres comunitats  De la Fuente resta quasi tota  importància als saldos negatius del  seu informe.  No causa sorpresa  que coincidisca amb un punt de vista polític, del que li ho ha encarregat i  qui li paga (amb diner de tots).

Voltant aquest assumpte constatem que tant els interessos econòmics com  l’exercici del poder a Madrid  estan per damunt de   consideracions d’equitat i d’imparcialitat. Ara sense senyal de rectificació, en el projecte de pressupostos generals de l’estat de 2015  el percentatge  d’inversió pública estatal està per sota del percentatge del PIB valencià sobre el total. Per contra, en els  mateixos pressupostos   consten 204 milions per a la línia Madrid-Frontera Portuguesa, a pesar que els portuguesos han advertit rotundament que no tenen intenció (excel·lent criteri) de fer la seua part fins a Lisboa. Tirar  diner en el centre està per damunt de les necessitats de la perifèria. Hauria de ser la UE.

Tota aquesta arbitrarietat  no té visibilitat pública perquè els mitjans de comunicació del centre  amb bona sintonia amb  els interessos econòmics i polítics del mateix lloc tenen molta influència i  dicten allò que és important i per tant el que pot portar camí d’abordar-se  i el que no. Cal  posar de relleu  que aquests interesssos econòmics expliquen molt  aquest  nacionalisme tan accentuat i inflexible que es manifesta al centre.

El ministre d’Hisenda acaba de dir que el sistema de finançament canviarà quan  es recupere l’economia. Ara que  les necessitats són més acusades és quan és més urgent reformar-lo que quan l’economia funciona bé. Ja se sap que quan una cosa no es vol resoldre la resposta és diferir-la cap al futur. Pel nostre costat,  una societat amb interessos comuns i justos no pot acceptar aquest estat de coses que ens afecta a nosaltres i a  les generacions futures i, per tant, ha de reclamar  una actuació de l’estat   equitatitiva i sense parcialitat.

Adrià Girbés

Darrera actualització de dilluns, 20 d'octubre de 2014 18:08
 

Sobrecrisi valenciana: mal finançament i balança fiscal

Correu electrònic Imprimeix

La causa del dèficit de la Generalitat Valenciana és que ingressa poc, però damunt és (¡molta atenció!) la que menys gasta per habitant des de fa més de deu anys. Les grans diferències de recursos per habitant es deuen als models de finançament autonòmic pactats pels governs autonòmics, incloent els que ací ens governen. El finançament valencià ha estat sempre en les posicions més baixes i representa gairebé 1.000 milions menys a l'any que si estiguera a la mitjana. No són conclusions de qui açò escriu, sinó dels experts valencians cridats per la mateixa Generalitat. La xifra anterior equival a 782,52 menys anualment per família valenciana i considerant els deu anys  serien 7.825 €. Ara  s’han  fet públic els càlculs oficials de les balances fiscals, és a dir la diferència entre la despesa efectuada pel sector públic estatal en un territori i el volum d'ingressos fiscals que es generen en aquest. El saldo per al territori valencià és  negatiu són 2.000 milions per a l’any 2012. Les balances fiscals  demanen un altre escrit, però és ben expressiu d’un tracte addicionalment pitjor.

L’elevat endeutament - alimentat pel dèficit - existiria amb una bona gestió de recursos, perquè Madrid, Castilla-La Manxa i Andalusia amb pèssima gestió també  no pateixen aquest problema.

Sota les grans xifres hi ha processos i abstraccions que cal concretar. El subfinançament, implica que moltes empreses proveïdores de la Generalitat o dels seus serveis han hagut de tancar, altres facturen menys i suporten molta morositat. Lògicament, els efectes s’estenen a quasi totes les nostres empreses comercials i de serveis. Si sumem a la desocupació que comporta l’anterior la reducció d’empleats públics com mestres, sanitaris i altres, la crisi és  més intensa que en altres autonomies en termes d’augment de la pobresa i de caiguda de la producció.

L’educació i la sanitat consumeixen  gran part del pressupost, La resta d'activitats (infraestructures, promoció econòmica, protecció social, cultura...) suporta la limitació pressupostària i s'allunya de la mitjana de despesa per habitant. En relació amb açò,  voldria dir que he estat testimoni de com els sindicats agraris valencians assumeixen tasques de difusió i millora tecnològica que correspondrien a la Generalitat.

El ministre d’economia espanyol ha diferit una vegada i altra la reforma del finançament i exigeix ara més retalls als governs autonòmics. Les conseqüències són gravíssimes per al nostre territori on la despesa autonòmica per persona és el 78% de la mitjana estatal.

El subfinançament comporta un nivell i qualitat dels serveis públics bàsics inferior als de les altres autonomies. A més, és l'única comunitat que combina una balança fiscal negativa i una renda inferior a la mitjana. Sumat a l’anterior, tenim assumides com a naturals desigualtats de tracte en molts àmbits com la despesa estatal en infraestructures, i també  hem incloure la llengua pròpia, Aquestes diferències són  arbitràries, molt humiliants i un incompliment flagrant en el principi d’igualtat que proclamen les lleis de l’estat.

Com ha dit en aquestes pàgines Manuel Lopez Estornell és el problema més gros que tenim en molts anys i hem de ser responsables amb nosaltres i amb els nostres fills. L’empenta efectiva per a aconseguir un tracte just  passa per teixir la cohesió de l’associacionisme civil tant econòmic com cultural  i lúdic per a fer prevaldre  els  interessos comuns per damunt d’una  diversitat ideològica que té molt de ficció artificial.

Adrià Girbés Masià
Economista

Darrera actualització de dilluns, 26 de gener de 2015 11:06
 

Política migratòria sense equitat (1)

Correu electrònic Imprimeix

Estimats companys, açò és una part d’un escrit meu sobre les polítiques econòmiques conservadores i socialistes. Plantege una hipòtesi no usual sobre la política migratòria passada que pesa i no poc en la situació actual. Agrairia les vostres opinions sobre els meus arguments. El meu correu és: Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la

Política migratòria sense equitat (1)

L’acceptació d’immigrants en una economia respon a les necessitats de treball, satisfer-les permeten fer créixer l’economia receptora. Des del punt de vista de l’economia, una política migratòria a fi que sigui desitjable ha de millorar la distribució de la renda o, almenys, fer que es mantingui. Això implica que les condicions econòmiques (salaris, oportunitats de treball, protecció social...) dels segments socials que són els més modestos o vulnerables no empitjorin. Com a política migratòria hem d’entendre les normes i pràctiques relatives a l’admissió d’estrangers. Conseqüentment, les polítiques migratòries adients són les que proporcionen al llarg del temps oportunitats de benestar per a tots: als nouvinguts i a la població de l’estat receptor. Els economistes diem que l’efecte de la política econòmica sobre la distribució de la renda ha de ser equitatiu, açò s’entén molt bé si diem que l’efecte de la millora d’uns no impliqui l’empitjorament d’uns altres. Per tal d’aconseguir l’anterior, la política migratòria ha tenir en compte les característiques de cada economia, això vol dir no pot ser en totes bandes igual perquè la capacitat de crear ocupació amb continuïtat és distinta segons les economies. Convé posar en clar que els governs són els que regulen la immigració, n’és la seua responsabilitat i els fluxos migratoris responen als incentius que estableixen les autoritats amb les normes i la seva aplicació. La responsabilitat dels efectes d’aquesta política no és dels immigrants com afirmen les ideologies xenòfobes.

Un coneixement elemental d’economia és que l’activitat econòmica és cíclica, una etapa de creixement és seguida més prompte o més tard per una de recessió o estancament que pot arribar a ser més o menys intensa. En l’etapa de recessió hi ha menor disponibilitat de llocs de treball i d’altres oportunitats econòmiques com per exemple l’autocupació del petit comerç. Per a alguns sectors de l’economia receptora pot significar un empitjorament de la distribució de la renda o empobriment si les oportunitats econòmiques més escasses s’han de repartir entre més gent. Açò podria evitar-se per l’acció pública si disposés de recursos i voluntat per a compensar els que poden perdre en aquesta fase adversa. Un altre coneixement no específic de l’economia és gestionar gradualment els canvis en els fenòmens socials i econòmics

Cal subratllar que l’anàlisi econòmica no té a veure amb les posicions extremes sobre la qüestió. Així, des de postures xenòfobes defensen impedir l’entrada d’immigrants i, en el seu cas, fer-ne expulsions massives; d’altres, d’una manera prou passional, fan una lloança de la contínua arribada d’immigrants tant de forma legal com il·legal com a un mitjà de desenvolupar una idíl·lica societat multicultural. Hi cal dir que els recursos són limitats i, per això, en les decisions econòmiques cal preguntar-se qui són els que guanyen i qui són els que perden, sobretot quan com en aquest cas són decisions que afecten a molta gent.

És un fet que els països rics amb les seves polítiques fan que només un nombre limitat de treballadors procedents de països pobres puguen entrar-hi de forma legal i treballar. La majoria dels governs tendeixen a ser prudents perquè en la fase adversa de l’economia poden produir-se problemes d’equitat i associades a fortes tensions socials. Ara que els nostres joves emigren ens adonem que la majoria dels països tenen polítiques selectives i vinculades al llarg termini, però abans també ho eren. Suècia i Noruega són països que es mostren solidaris amb els problemes del tercer món fent aportacions considerables en termes de la seva riquesa, però tenen polítiques migratòries molt restrictives i alhora són sensibles a atorgar asil als refugiats per causes com les guerres, persecució política... Sobresurt el cas dels EUA que mostren un flux continu d’immigració perquè és una economia molt flexible en la que la capacitat de recuperació a les crisis és molt ràpida i, per tant, l’ocupació creix amb força. A més, la taxa d’atur nordamericana se situa en un nivell molt baix en relació amb les economies europees. Els governs democràtics tenen compte que un cop atorgats uns drets no deuen adoptar mesures retroactives com reclamen les ideologies xenòfobes.

(Com he esmentat al principi) hem de jutjar les decisions amb perspectiva i no amb retrospectiva quan les coses ja han passat. Per tant, cal partir dels elements de domini públic –dades, coneixements econòmics usuals, experiències d’altres països...- quan en 2005 el govern de Zapatero adopta les decisions al respecte, cosa que ens permetrà traure conclusions fonamentades. Primer, l’economia espanyola presenta unes característiques particulars que s’havien de tenir en compte en la política d’immigració. Calia emigració però calia pensar en quines ocupacions, i tenir ben present el futur i això incidia en el com s’havia de fer. Segon, era ben conegut una regularitat de l’economia espanyola segons la qual en les etapes de contracció econòmica l’economia espanyola destrueix amb intensitat molts llocs de treball, cosa que no s’esdevenia amb el mercat de treball de les altres economies europees, on en la recessió la destrucció de llocs de treball és molt menor. Era de coneixement públic que en el cicle econòmic anterior l’economia espanyola havia tingut una taxa d’atur del 23 % l’any 93 i s’havia mantingut alta fins el 1997.

Els fets són que Espanya va registrar “la taxa de creixement més ràpida en l'OCDE de la població nascuda a l'estranger durant un període curt des de la Segona Guerra Mundial” (OCDE, 2010). Així el ritme d'assentament estranger es va accelerar vertiginosament en el període 2000-2005, en què es va assolir una intensitat anual de 16,8 estrangers per cada 1.000 habitants. A partir de 2005 el flux migratori va continuar de forma massiva fins i tot després de la crisi de 2008. Països com Irlanda o Itàlia també van veure augments importants de la població immigrant però no es van apropar a la velocitat de l'augment que va tenir lloc a Espanya. Espanya va esdevenir un dels principals receptors mundials d'immigració, al costat dels Estats Units i Alemanya. ¿Però són comparables l’economia germana amb l’espanyola?.A Espanya durant els dos últims lustres la proporció d'estrangers s'ha elevat fins a representar en 2013 en xifres absolutes 5,7 milions de persones, de manera que Espanya s'ha convertit en el segon membre de la Unió Europea (UE-27), darrere d'Alemanya, per nombre de residents estrangers. Les estadístiques demogràfiques disponibles expressaven una tendències i un canvis de vertigen en aquest fenomen.

Adrià Girbés

Darrera actualització de dilluns, 26 de gener de 2015 11:06
 

La LOMCE finalitza la seua tramitació al Congrés i es publica al BOE

Correu electrònic Imprimeix

El 28 de novembre s'aprova de forma definitiva en el Congrés la Llei Orgànica 8/2013 per a la millora de la Qualitat Educativa, i avui 10 de desembre de 2013, s'ha publicat en el B.O.E. el seu document. La reforma educativa, entrarà en vigor en un termini de vint dies, ha tirat endavant amb l'únic suport del PP i després d'una àmplia contestació social tant per la comunitat educativa com per part de l'oposició, que ha anunciat la seua intenció de derogar-la quan es produïsca un canvi de majoria en el Congrés.

Comença ara el seu periple legislatiu en les Comunitats Autònomes, perquè aquestes determinen el contingut de la part competencial que la LOMCE els atorga.

Calendari d'aplicació

La llei començarà a implantar-se en el pròxim curs, 2014/2015, però només per a alguns cursos de Primària i la Formació Professional Bàsica. En l'ESO s'implantarà en el curs 2014/2015 per als cursos imparells (1º i 3º) i en 2016/2017 (2º i 4º) per als parells, per tant, la primera revàlida, necessària per a obtenir el títol de l'ESO es realitzarà en 2017.

En el Batxillerat, el nou sistema educatiu començarà a aplicar-se en 2015/2016 en el primer curs i en 2016/2017 per al segon. La revalida necessària per a obtenir el títol de batxillerat tindrà lloc en 2017.

La Selectivitat deixarà d'existir, però no serà fins a 2018, quan el seu paper serà substituït per la revalida ja esmentada i per les proves que realitzen les pròpies universitats.

Document: Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE).

Darrera actualització de dimecres, 11 de desembre de 2013 19:31
 

Concurs projecte empresarial per a la formació professional 2014

Correu electrònic Imprimeix

La Facultat d'Economia de la Universitat de València, organitza el concurs anual de projectes de creació d'empresa adreçat als cicles formatius i batxillerat.

Objectius: Establir vincles de treball i col·laboració entre la Facultat d'Economia i els Centres, professors i alumnes de Cicles Formatius. Fomentar i estimular l'activitatemprenedora. Premiar la iniciativa i creativitat, mitjançant la presentació d'un projecte d'empresa. Potenciar el desenvolupament d'habilitats com l'observació, assumir riscos, presa de decisions, resolució de conflictes, la sensibilitat social, el respecte al medi ambient i el treball en equip.

Participants: Alumnes matriculats en Cicles Formatius de Grau Superior de les famílies professionals d'Administració i Comerç i Turisme i alumnes de batxillerat.

-Els treballs es realitzaran en equips formats per 2 o 4 alumnes.
-Els projectes realitzats han d'estar dirigits per un professor/tutor.
- Cada professor podrà ser director de més d'un projecte.
- Un mateix centre no podrà presentar més de tres projectes.


Característiques: El Projecte consistirà en la presentació d'un treball en què s'exposarà i explicarà una idea de negoci i es recolliran tots els passos per a l'elaboració d'un Pla de Negoci, des de l'origen de la idea fins a l'anàlisi de la seua viabilitat.

A més del pla de negoci, es valorarà:

- La viabilitat del projecte.
- Les propostes innovadores en el producte, servei i procés.
- El grau de maduresa.
- El compromís social.
- La sensibilitat amb el medi ambient.
- La presentació pública.

Guia per a la realització del Projecte d'Empresa (pdf)nscripció:

Inscripció: El termini fixat per a la presentació de treballs serà el comprès entre el l'1 i el 16 d'abril de 2014.
És condició necessària per a l’acceptació dels treballs que s’envien les fitxes d’inscripció, que trobaràs a continuació, a la següent adreça:

- Fitxa Inscripció

Deganat de la Facultat d'Economia
Més informació:  http://www.uv.es/uvweb/economia/ca/cooperacio-secundaria/concurs-projecte-empresarial-cicles-formatius-batxillerat-1285852469036.html

Serveis Administratius i Econòmics de la Facultat d'Economia
Att. Fina Atienza (Planta Baixa)
Avinguda dels Tarongers, s/n. 46022 Valencia
e-mail: Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la , Telèfon 96 382 8486.

Darrera actualització de dimecres, 26 de març de 2014 21:18 Llegiu-ne més...
 

Curs al SFP de la UV: "Pensant en el futur"

Correu electrònic Imprimeix

Objectiu: Després d'una recuperació econòmica lenta i feble, ja inqüestionable en alguns espais econòmics, més dubitativa en uns altres, una sèrie de reptes addicionals, alguns pre-existents, altres generats o accentuats per la pròpia crisi econòmica, apareixen en el futur de les economies, mundial, europea i espanyola. El present curs pretén, a partir del coneixement de la situació actual, oferir una perspectiva detallada sobre alguns d'aquests reptes, així com plantejar alternatives sobre la forma més adequada d'afrontar-los.

Organitza: Servei de Formació Permanent de la Universitat de València i Comissió de Cooperació amb Secundària de la Facultat d ́Economia de la Universitat de València.

Preinscripció: Des del dia 8 fins al 14 de gener romandrà obert el termini d'inscripció mitjançant el formulari d’inscripció de la pàgina web SFPIE al curs de formació "Pensant en el futur" adreçat al professorat d'Economia d'Ensenyament de Secundària i Batxillerat.

Destinataris: Professors d’Economia d’Ensenyament Secundari.

Data de realització: Del 23 de gener al 6 de març de 2014.

Horari: Dijous de 16’00 a 20’00 hores.

Lloc: Aula del Servei de Formacio Permanent (enfront del número 60 del carrer Serpis, al Campus de Tarongers).

Duració: 28 hores.

Nombre màxim de participants: 35.

Coordinació del curs: Dra. Mariluz Marco, professora del Departament d'Estructura Econòmica i Coordinadora de la Comissió de Cooperació amb Secundària de la Facultat d'Economia de la UV i Dr. Vicente Pallardo, Professor del Departament d'Estructura Econòmica de la UV i investigador de l'IEI.

PROGRAMA DEL CURS:

1a Sessió (dijous 23 de gener de 2014):

-“Introducció: Estat de l'Economia Mundial”, Dr. Vicente Pallardó, Dep. Estructura Econòmica de la UV i Investigador de l'IEI.
-“La importància de les institucions per al desenvolupament econòmic”, Dr. Alfonso Díez, Dep. Anàlisi Econòmica, Àrea Historia Econòmica, de la UV.

2a Sessió (dijous 30 de gener de 2014):

-“La problemàtica de les pensions: Panoràmica global”, Dr. Enrique Devesa, Dep. Economia Financera i Actuarial de la UV. Comissió d'Experts del Ministeri de Treball.
-“La problemàtica de les pensions: el cas espanyol”, Dr. Enrique Devesa, Dep. Economia Financera i Actuarial de la UV. Comissió d'Experts del Ministeri de Treball.

3a Sessió (dijous 6 de febrer de 2014):

-“Cap a un sistema bancari sòlid i eficient”, Dr. Ximo Maudos, Dep. Anàlisi Econòmica de la UV i Investigador de l'IVIE.
-“Una Nova Europa?: Unió Bancària i Unió Fiscal”, Dr. Rafael Domenech, Dep. Anàlisi Econòmica de la UV i Cap d'Àrea, del Servei
d'Estudis del BBVA.

4a Sessió (dijous 13 de febrer de 2014):

-“Demografia i immigració”,
- “Camí d'un mercat laboral eficient?”, Dr. Silviano Esteve. Dep.Estructura Econòmica de la UV.

5a Sessió (dijous 20 de febrer de 2014):

-“La innovació com a eix de l'èxit empresarial”, Dra. Pilar Beneyto, Dep. Anàlisi Econòmica de la UV.
-“La logística i la revolució en els transports, eixos de la competitivitat global”, Dr. Leandro García, Dep. Estructura Econòmica de la UV i Director de l'IEI.

6a Sessió (dijous 27 de febrer de 2014):
-“Quin model de competitivitat per a Espanya?”, Dr. Javier Ferri, Dep. Anàlisi Econòmica de la UV.
- “El dilema de l'educació universitària a Occident: Beneficis individuals i socials”, Dr. Jose Manuel Pastor, Dep. Anàlisi Econòmica de la UV i Investigador de l'IVIE.

7a Sessió (dijous 6 de març de 2014):

-“Canvis estructurals crítics en l'economia mundial”, Dr. Vicente Pallardó, Dep. Estructura Econòmica de la UV i Investigador de l'IEI.
-“La creixent disparitat en la distribució de la renda i el repte de la pobresa”, Dr. Aurelio Martínez, Dep. Estructura Econòmica de la UV i Investigador de l'IEI.

BIBLIOGRAFIA: Per al seguiment i preparació d’aquest curs, els professors podran proposar en les seues respectives sessions, les lectures bàsiques i complementàries segons els temes abordats. Els materials estaran a disposició dels alumnes en Aula Virtual.

Darrera actualització de dissabte, 11 de gener de 2014 19:48
 

Dilluns 11 de novembre - Roda de premsa conjunta CEAPES, CEMat, Conferència de Degans d'Economia y Matemàtiques, REDI, FESPM, CDM, RSME, SCM, SEIO, SEIEM y SEMA

Correu electrònic Imprimeix

Les societats científiques i d'economia, les associacions de professors així com les Conferències de Degans de Matemàtiques i d'Econòmiques sotasignades us conviden a una roda de premsa sobre el tema:

"Les Matemàtiques en el Batxillerat de Ciències Socials i Humanitats segons la *LOMCE: un pas enrere inexplicable que dificulta la formació matemàtica dels futurs professionals"

Día: 11 de novembre de 2013
Hora: 11:30 del matí
Lloc: Biblioteca Històrica de la UCM “Marquès de Valdecilla”, C/ Noviciado, 3. Metro: Sant Bernardo

Intervindran:

- Raquel Mallavibarrena Martínez de Castro, presidenta de la Comissió d'Educació del Comitè Español de Matemàtiques (CEMat).
- Representant de la Federació Espanyola de Societats de Professors de Matemàtiques (FESPM).
- Carles Batle García, de la Associació d’Ensenyants d’Economia i Empresa, i de la Confederació Estatal d'Associacions de professors d'Economia en Secundària, CEAPES.
- Representant de la Conferència de Degans d'Economia i Empresa, CONFEDE
- Juan Carlos de Margarida Sanz, Registre d'economistes docents i investigadors, REDI

Comunicat conjunt

La importància de la formació matemàtica en el Batxillerat dels estudiants que aniran després a titulacions universitàries de l'àmbit de les Ciències Socials, especialment les d'Economia i Empresa i també unes altres de gran importància com a Magisteri.

El text de la LOMCE que es va presentar al Congrés dels Diputats anava en línia amb aquest plantejament en proposar una única modalitat de Batxillerat de Ciències Socials i Humanitats en la qual les Matemàtiques eren una assignatura troncal. La tramitació al Congrés dels Diputats va incloure unes esmenes (les 741, 742, 743) presentades pel Grup Parlamentari Popular amb importants conseqüències:

  1. S'unifiquen les modalitats de Batxillerat d'Humanitats i Ciències Socials.
  2. El Llatí I i Llatí II, troncals en el Batxillerat d'Humanitats apareixen ara com a troncals per a tots els estudiants d'aquesta nova modalitat de Batxillerat.
  3. Les Matemàtiques aplicades a les Ciències Socials, ara matèria troncal en el Batxillerat de Ciències Socials, amb la nova norma, queda com a matèria optativa integrada en un grup del que els estudiants han de triar almenys dos.

En tenir coneixement d'aquests canvis i que la llei estava en el Senat per a la seva revisió en aquesta càmera, vam tenir diverses trobades amb diputats i senadors del Grup Parlamentari Popular i també amb responsables educatius del Ministeri d'Educació per transmetre'ls nostra preocupació i la nostra proposta que s'exposa a continuació:

  1. Pel seu caràcter formatiu i instrumental, i la seva presència cada vegada major en àmbits professionals, les matemàtiques tenen importància cabdal en la preparació que el Batxillerat ofereix als estudiants que van a estudiar posteriorment les titulacions citades. Per ells demanem que es torni a l'esborrany que va sortir aprovat en el Consell de Ministres en el mes de maig, al nostre judici més d'acord amb aquest plantejament.
  2. Si per altres motius es prefereix unificar els Batxillerats d'Humanitats i Ciències Socials, aquesta unificació ha de respectar els criteris que guiaven als batxillerats abans separats i que es volen unir i per tant demanem que als alumnes d'aquest nou Batxillerat se'ls doni la possibilitat de triar, en una doble via dins de les matèries troncals, entre Llatí i Matemàtiques aplicades a les Ciències Socials, d'aquesta manera els estudiants es prepararan millor per a les titulacions a les quals van a anar després doncs cursaran les matèries més indicades per a això.

Les nostres converses amb diferents parlamentaris del Grup Popular ens van fer albergar esperances que en el Senat s'anava a introduir una esmena en la línia del punt 2 anterior, i això no s'ha produït, solament s'ha presentat una esmena per part del grup mixt (Fòrum Astúries), la qual recull la nostra proposta. D'altra banda, mai se'ns va donar una raó clara de per què s'havien introduït els canvis en la tramitació al Congrés. El termini d'esmenes en el Senat va acabar el 31 d'octubre i no hi ha cap esmena del Grup Popular sobre el tema. Amb aquest comunicat volem insistir, i finalitzem així amb aquest paràgraf en majúscules:

DEMANEM Al GRUP POPULAR EN EL SENAT QUE BUSQUI LA FORMA LEGAL PERQUÈ ABANS DE LA VOTACIÓ EN EL PLE DEL 20 DE NOVEMBRE PUGUI APROVAR-SE UNA ESMENA QUE GARANTEIXI EL PUNT 1 O EL PUNT 2 DE LA NOSTRA PROPOSTA

Signants del comunicat per ordre alfabètic:

Confederació Estatal d'Associacions de Professors d'Economia en Secundària, CEAPES
Conferència de Degans d'Economia i Empresa, CONFEDE
Conferència de Degans i Directors de Matemàtiques, CDM
Federació Espanyola de Societats de Professors de Matemàtiques, FESPM
Reial Societat Matemàtica Espanyola, RSME
Registre d'Economistes Docents i Investigadors, REDI
*Societat Catalana donis *Matemàtiques, SCM
Societat Espanyola d'Estadística i Recerca Operativa, SEIO
Societat Espanyola de Recerca en Educació Matemàtica, SEIEM
Societat Espanyola de Matemàtica Aplicada, SEMA

Des de CEAPES subscrivim el comunicat basant-nos en les següents raons:

1ª) En el comunicat no es defensa exclusivament l'obligatorietat de les matemàtiques en detriment del Llatí, sinó que estableix una igualtat de rang entre les dues. I com tantes vegades hem expressat des de CEAPES entenem que ambdues matèries han d'estar en la mateixa línia.

2ª) Actualment i sent pràctics, la proposta en la qual s'estableixin com a troncals Llatí/Matemàtiques està en la línia del que proposen els de Estudis Clàssics, CEMAT, i CEAPES, també respon a la demanda per part de la CONFEDE de reforçar els coneixements dels alumnes en matemàtiques en aquesta modalitat de batxillerat. Han estat moltes les ocasions en què els Degans han manifestat la seva preocupació per aquesta deficiència. Preocupació que des de CEAPES i APACEPV sempre hem compartit.

3ª) No es tracta d'enfrontaments amb els companys d'Estudis Clàssics en el sentit que encara admetent la unificació de les dues modalitats en una, solament es demana que no s'obligui als estudiants a tot sinó a matèries que siguin imprescindibles i concordes amb la seva formació posterior en el camp de les Humanitats i de les Ciències Socials.

En els mitjans:

* Article en el Periòdic El Mundo
* Vídeo informatius de la Sexta


Petició en "change.org"

ALS GRUPS PARLAMENTARIS EN EL SENAT: DEMANA Al SENAT QUE MODIFIQUI LA *LOMCE PER MILLORAR LA FORMACIÓ MATEMÀTICA DELS FUTURS PROFESSIONALS DE LES CIÈNCIES SOCIALS

Us demanem la vostra col·laboració per recolzar aquesta petició i difondre-la. La rapidesa és clau. El dimarts es reuneix la Comissió del Senat per a l'últim estudi de les ponències i el 20 o 21 es vota en el ple. Tot el que no s'aconsegueixi en aquest termini és ja irreversible, ja no queda marge de maniobra cap.

Gracies de bestreta.

Font: CEAPES

Darrera actualització de divendres, 22 de novembre de 2013 14:19
 


Pàgina 5 de 7

Accés

Enquesta

Quin tipus de software de gestió t'agradaria utilitzar a l'aula? Estas d'acord que s'ha de canviar de software de pagament a sofrware lliure?
 

¿Qui està "on-line"?

Tenim 58 visitants en línia

Interessants

Bàner
Bàner
Vikipedia
Vikipèdia és la encilopèdia lliure, en català, que tots podeu consultar.
Traductor català - castellà
Traductor web gratuït de softcala: català/valencià - castellà/espanyol.
YouTube
Youtube, és un lloc web que us permet carregar, mirar i compartir vídeos.
Bàner

Entitats col·laboradores

Bàner