apacepv.org

  • Augmenta la mida de la font
  • Mida de la font per defecte
  • Disminueix la mida de la font
APACEPV - Portada

Facutltat d'Economia - Dia mundial de l'estalvi - Conferència: "Si la resposta és l'estalvi, quin és la pregunta?

Correu electrònic Imprimeix

Divendres que ve 30 d'octubre se celebra el "Dia Mundial de l'Estalvi". Com és costum els últims anys, la *Facultat d'*Economia organitza un seminari ajuste a aquesta temàtica. En aquesta ocasió el ponent convidat és el professor Enrique Devesa. La xarrada té per títol "Si la resposta és l'estalvi, quin és la pregunta?”.

En aquesta xarrada el professor Devesa ens mostrarà la relació entre el benestar futur dels ciutadans i l'estalvi durant l'etapa activa. Per a açò, el professor Devesa tractarà d'analitzar com es pot canalitzar aqueix estalvi a través tant del sector públic com del sector privat, entenent que tots dos han de ser complementaris.

Per aquesta raó, APACEPV, us anima a assistir a aquesta sessió juntament amb els vostres estudiants.

ObjetciusActivitat dirigida a divulgar i fomentar l’educació financera en el Dia Mundial de l’Estalvi.

Data i lloc de realització
: Divendres 30 d'octubre a les 12:30 hores, Sala Ignasi Villalonga de la Facultat d´Economia.

Resum: El benestar futur dels ciutadans passa necessàriament per estalviar durant l'etapa activa. En aquesta xarrada tractarem d'analitzar com es pot canalitzar aqueix estalvi a través tant del sector públic com del sector privat, entenent que tots dos han de ser complementaris. 

Mes informació al següent enllaç. Descarrega el cartell

A més, i sempre si és d'interès per al professorat, l'assistència a l'acte podria ser complementada amb una visita a la Facultat d'*Economia i l'assistència a alguna de les classes que s'impartisquen en aqueix dia per als estudiants.

Finalment, només recordar-vos que amb la finalitat d'organitzar adequadament aquest esdeveniment, us agraïm que en cas d'estar interessats, envieu un e-mail (a francisco. Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la o Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la ) amb el nombre aproximat d'assistents, així com que indiqueu qualsevol aspecte que siga del vostre interès.

Font: Prof.: Francisco G. Morillas Jurat
Prof.: Economia Aplicada
Coordinador Comisió de Cooperació amb Secundària

Darrera actualització de dimecres, 11 de novembre de 2015 19:52
 

Mites Grecs (i nostres)

Correu electrònic Imprimeix

Les eleccions d’aquest diumenge del vint de setembre són una bona ocasió per a considerar alguns mites sobre Grècia i, indirectament, sobre nosaltres. Així creure que els crèdits concedits a Grècia són posseïts per inversors privats com bancs, fondos d’inversió, companyies d’assegurances… el que s’anomena “mercats financers” és un mite. Ben al contrari, són institucions públiques, principalment els governs europeus i el BCE, i el FMI en molta menor mida. Totes aquestes institucions sumen el setanta per cent dels préstecs a Grècia.

En els dos rescats, 2010 i 2012, Grècia ha rebut 240.000 milions públics i també ha aconseguit allargar els períodes de devolució dels préstecs a trenta anys i amb taxes d'interès de l’u i mig per cent. A més de la xifra anterior, cal tenir en compte els vuitanta quatre mil milions que es preveu atorgar en el tercer rescat si hi ha acord entre les parts. Hem de tindre en compte que l’endeutament públic de Grècia s’acosta al 180 % del seu pib.

Un altre mite és que no hi ha  hagut perdó del deute grec. En 2012 el deute de Grècia va ser reduït en cent mil milions d’euros. Certament, bona part dels creditors privats de Grècia (bancs europeus i també grecs) van ser rescatats amb fons públics, però hagueren d’acceptar una reducció de més del cinquanta per cent en el valor dels crèdits. Per tant, s’han imposat pèrdues considerables al sector financer privat. Una mida de les xifres grosses: diguem que per a una família grega de quatre persones el perdó és prop de quaranta mil euros.

Considerem que si Grècia no torna diner -cosa gairebé segura segons els experts- aquest forat es finançarà per una combinació d’impostos i/o d’augment de la despesa pública en les economies prestamistes. Qui pagarà els impostos? quina despesa pública no podrà fer-se? són algunes preguntes que caldria tindre en compte pel que fa als crèdits impagats. A Alemanya i França els parlaments respectius són els que aproven els crèdits a Grècia. A Espanya amb la decisió governamental és prou. És una diferència important que revela dues coses: nivell democràtic i consciència del valor del diner de tots. Amb tot això, ací s’ignora totalment que l’economia espanyola és la que més esforç fa en termes relatius, és a dir considerant el pib, l’elevat endeutament públic i la taxa d’atur. Partint de l’expectativa d’una aportació de més de trenta mil milions, el supòsit d’un impagament complet equivaldria per a una família grega el perdó de dotze mil euros. Evidenciem que una cosa és la conveniència del rescat, i una altra el desconeixement a Espanya del significat de les coses públiques.

Per un altra banda, és essencial dir que hi ha factors i dades que expliquen la tragèdia hel·lena, mostrant que l'austeritat no és prou per a explicar l'enorme pèrdua de producció i llocs de treball. Grècia des de fa vint anys gastava constantment més del que obtenia amb els impostos. Durant bona part d'aquest temps, les xifres oficials de dèficit eren falses resultant després ser molt més grans. La conseqüència fou l’augment constant del deute públic i la poca credibilitat exterior dels seus governs. En efecte, el sector públic grec és ple de clientelisme (recerca de vots) més que arreu d'Europa. Hi ha molt d’amiguisme entre empreses i governs; les elits empresarials són afavorides amb exempcions d'impostos. Els guanys de les empreses com a percentatge dels seus ingressos són més alts que en altres països europeus. Els governs de dretes i d’esquerres no han actuat contra els oligopolis (fins i tot amb un ministre com Varufaquis que es declarava marxista). ¿ Algunes coses no ens resulten familiars? Fora se sabia que hi havia empleats públics que cobraven però no anaven a treballar. Fins fa ben poc, en el sistema de pensions l’edat real (no la legal) de jubilació ha estat sobre els cinquanta-cinc anys. Coneixent açò ¿què havia de pesar l’electorat alemany -principal creditor de Grècia- de rescatar l’economia grega?

Breument, l’antiausteritat en economies fortament endeutades és un mite. Si d’una banda cal polítiques distributives però molt eficients, d’un altra no pot creure’s que els creditors et concedisquen més i més diner sense reformes que de veritat afavorisquen el creixement a llarg termini. Aquest és l’assumpte real.

Adrià Girbés
Catedràtic d’Organització i Gestió Comercial

Darrera actualització de dimarts, 22 de setembre de 2015 18:39
 

Incentius (Bons i Dolents)

Correu electrònic Imprimeix

Els incentius econòmics influeixen en el nostre comportament molt més del que creguem, cosa que no pensem que siga poc. El cas és que si ho admetem la imatge que tenim de nosaltres mateixos d’actuar desinteressadament i per motivacions elevades se’n resistiria prou. El mecanisme de l'autoengany també funciona ací. L’evidència és que els incentius basats en recompenses i penalitzacions tenen un impacte social enorme, tant elevant el benestar com perjudicant-lo. Quan alguna novetat, norma o el que siga va a favor del nostre benestar econòmic paralitzem la nostra consciència si intuïm que pot ser no ètica o que no beneficia al conjunt social.

Tenim una experiència comuna per a pensar-hi. Així, el fet de pagar per les bosses de plàstic (debades abans) ha reduït molt i positivament el consum de plàstic. Si observem ara la cua del supermercat amb el que passava abans conclourem l’efectivitat de tal mesura. En aquest cas una lleugera penalització ha permés de forma eficient un comportament que augmenta el benestar social. Abans de la norma pot assegurar-se que poquíssima gent portava bosses reutilitzables i això fa entendre que la motivació interna era dèbil. De tota manera és un objectiu incomplet: han quedat fora moltes bosses de plàstic en altres activitats comercials.

Així mateix i de forma oposada, existeixen incentius que deterioren el benestar social. En l’àmbit polític destaquem els incentius perversos que fan que els interessos dels qui exerceixen el poder són oposats als interessos de la majoria social. En la base hi ha l’absència de regulació dels conflictes d’interessos o regular-los mal ( que ve a ser la mateixa cosa). Destaquem el cas on les autoritats que regulen els mercats afavoreixen  els  oligopolis i d’altres en contra dels interessos dels consumidors i altres empreses. Són ja domini públic els  incentius (suborns, finançament polític, seients en els consells d’administració...). Només cal pensar en el sector de l’energia elèctrica per a conéixer els efectes tan devastadors sobre el benestar social. A pesar d’una major percepció  pública d’aquestes relacions (portes giratòries...) no hi ha encara un coneixement de l’abast social i persistència dels conflictes d’interessos en moltes àmbits.

Des d’aquest angle també cal vore una cosa tan important com és la protecció dels sectors socials de baixos ingressos. El tema no és el perquè sinó el com s’hi atorguen transferències. La protecció dels sectors de baixos ingressos ha d’augmentar perquè l’impacte de la crisi és elevadíssim i persistiran els seus efectes. El disseny de les transferències i altres ajudes ha d’evitar els incentius que aboquen a un fenomen recurrent i conegut en economia com  “la trampa de la pobresa”. La decisió clau és: si per als perceptors la continuïtat del subsidi associat a la inactivitat (o a l’economia informal) és preferible a l’oportunitat productiva, aleshores té lloc una espiral de deteriorament psicològic i de capacitats. Per tant, els incentius s’han de modificar com fan en altres economies en el sentit de reforçar els incentius productius; un exemple adient i ben utilitzat en economies avançades seria, per exemple, l’establiment d’ajudes a l’habitatge o al consum d’energia. L’enormitat d’aquest  problema exigeix molta efectivitat i un tractament en profunditat.

En conclusió, els incentius tenen molt d’impacte en el nostre benestar, per això el seu disseny requereix un coneixement del funcionament social incloent els detalls particulars i també considerar les experiències que funcionen en altres llocs.

Adrià Girbés
Article publicat a LEVANTE-EMV - 12/8/2015

Darrera actualització de divendres, 4 de setembre de 2015 09:29
 

Convocatòria Assemblea General Ordinària APACEPV 2015

Correu electrònic Imprimeix

Per la present us comunique que el proper dijous 23 de juliol de 2015 tindrem l’Assemblea General ordinària a les 10:30 h. en primera convocatòria i a les 11’00 h. en segona. El lloc serà l'IES GABRIEL CISCAR de Oliva, C/ Riu Alfadali s/n, telf. 962829435, amb el següent ordre del dia:

  1. Lectura i aprovació, si s’escau, de l’acta anterior.
  2. Informe anual memòria d’activitats any 2014.
  3. Pla d’actuació exercici 2015.
  4. Informe i aprovació comptes any 2014.
  5. Aprovació projecte de pressupostos 2015.
  6. Informació de l'actuació de l'Associació Estatal de Docents d’Economia. Actuacions que s'han dut a terme.
  7. Renovació de càrrecs.
  8. Precs i preguntes.

Ricard Lurbe
Secretari

Daimús, 17 de juliol de 2015

Després anirem de dinar qui vullga assistir confirmeu l’assistència a través del telèfon 693960724 - "via whatsapp"  o en el correu ( Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la ) que tenim a la pàgina web. Teniu de temps fins el dia abans.

Document oficial de la convocatòria

Darrera actualització de divendres, 17 de juliol de 2015 12:55 Llegiu-ne més...
 

Recolzament a la proposta de ADESMUR al cercle de "Podem - Educació" de la regió de Murcia

Correu electrònic Imprimeix

Urgent!!

El comapany de l'associació de Murcia José Carlos Garrido en ha demanat que recolzem la proposta de ADESMUR a Podemos referent a la presencia dels estudis d'economia i empresa en secundaria. Per tant, us demane que recolzeu aquesta proposta ja que a partir del proper curs, si canvia el mapa polític, s'haurà de tornar a començar a confeccionar una nova normativa i convé deixar clar quina es la nostra postura i reivindicació històrica.

Us adjunte el seu escrit:
-------------------------------------------------------------------------

Benvolguts amics i companys:

Com sabeu, una dels objectius d'aquest fòrum és difondre i promoure l'ensenyament de les assignatures de caràcter econòmic.

La LOMQE, amb tots els seus defectes que puga tenir, ha permès que tinguem assignatures econòmiques en l'Ensenyament Secundari Obligatori: Iniciació a l'activitat emprenedora i empresarial i Economia.

De cara a les pròximes eleccions generals, s'obri un escenari en el qual és factible que es derogue o modifique la LOMQE per part dels partits que puga accedir en poder (tots menys el PP ja han manifestat aquesta voluntat).

Des de les nostres associacions de professors d'Economia estem treballant perquè aquests canvis, de produir-se, no afecten a les nostres assignatures ja que veiem amb preocupació com s'està "*demonizando" tot el relacionat amb l'educació financera, emprendiment, empresari, etc.

En aquest sentit, hem establit contactes amb partits polítics que promouen el canvi de la llei i després de les gestions de AdesMur, l'associació de professors d'Economia de Múrcia, s'ha aconseguit que "Podemos" puga incloure dues propostes favorables a les nostres assignatures de cara a l'elaboració del seu programa educatiu que van a presentar en les eleccions generals.

Perquè açò succeïsca simplement necessitem que aquesta proposta siga votada i aconseguir prop dels 100 vots NETS. És alguna cosa que sembla senzill però ja estem detectant que hi ha persones que estan votant en contra de la nostra proposta i necessitem sumar i mobilitzar molts vots positius.

El procediment és molt senzill i no implica donar cap *fato personal excepte un correu electrònic. Tampoc és necessari simpatitzar o no amb les idees de Podem; és tan fàcil com votar i pot fer-ho qualsevol, la votació és de caràcter nacional.

Us demanem que voteu positivament i que li doneu difusió als vostres contactes al més prompte possible; el termini de votació és curt.

El procés és el següent:

1- Ens anem a la següent web i ens inscrivim:

https://www.reddit.com/…/establecer_en_las_ense%C3%B1anzas…/

2- En el cas de no estar registrats, vam crear un nou compte. Veiem com no cal donar dades personals, simplement un mail.

3- Una vegada registrats, li donem a la fletxa cap amunt. Notarem com augmenta el marcador i es queda de color roig

IMPORTANT: no tornar a votar ja que s'anul·larà.

4- Difondre als nostres contactes al més prompte possible. El termini és curt.

Moltes gracies per la vostra col·laboració!

Darrera actualització de divendres, 4 de setembre de 2015 09:42
 

Resum Assemblea Ordinària 23 de juliol de 2015

Correu electrònic Imprimeix

Resum:

1.- Una vegada llegida l’acta anterior, s’aprova aquesta per unanimitat.

2.- Xavi Tarrasó ens informa sobre les activitats realitzades en l’any 2014, en concret sobre la visita a la consellera d’educació el 23 de desembre, per part de la Generalitat, va assistir-hi Ignacio Martínez, Subdirector General d'Ordenació Acadèmica, un dels màxims responsables en l'Ordenació Curricular d'àmbit autonòmic valencià, (l’extracte està en la web). Com a altres activitats realitzades al llarg de tot l’any, cal destacar, l’actualització i manteniment de pàgina web per part de Joan Sala, i l’estimable col·laboració en la mateixa web, dels articles del nostre company Adrià Girbés. A més a més, cal nomenar les funciones realitzades pel nostre company i representant en CEAPES, i en l’Associació Estatal de Docents d’Economia

3. En l’any 2015, i amb el nou govern de la Generalitat, hem de concertar una visita amb els responsables de la Conselleria d’educació, per a plantejar-los tots aquells assumptes de màxim interès per a la nostra associació.

4.- El tresorer Ximo Peiró, lliura a tots els assistents els comptes de 2014, aprovant-se aquests per unanimitat.

5.- El tresorer Ximo Peiró, lliura a tots els assistents els pressupostos per a l’any 2015.

6.- Joan Sala, informa de les actuacions realitzades per CEAPES i AEDES.

7.- En aquest apartat, el company Joan Sala, presenta la seua renúncia a partir del dia 1 de setembre, com a vocal d’APACEPV, i com a representant en CEAPES, i així com a responsable del desenvolupament i manteniment de les webs d’APACEPV i de CEAPES.

S’accepta la seua renúncia, i s’acorda que la tasca de manteniment de la web la tindrà Ricard Lurbe, i el manteniment del correu de l’associació serà a càrrec de Ximo Pieró. En quant a la representació en CEAPES, i com que la persona representant ha de ser vocal, i pertànyer al l’especialitat d’Economia, s’anunciarà a la web i per correu, l’oferiment per a que algun/a company/a puga fer-se càrrec.

8.- En aquest apartat de suggeriments i preguntes intervenen:

- En primer lloc Jesús Ruíz en nom de l’associació, agraeix públicament la tasca desenvolupada per Joan Sala en la nostra associació, i lamenta la seua renúncia. Xavier Tarrasó i la resta de presents, recolzen aquest agraïment.

- Joan Sala, sol·licita que en la pròxima reunió amb conselleria, es tracte el tema de la reciprocitat del professorat de l’especialitat d’Economia, amb l’especialitat d’ADE i Comerç.

- Josep Juan, també sol·licita que en la reunió amb conselleria, també es tracte la problemàtica de les proves per a l’adquisició de noves especialitat, com per exemple, d’Economia a FOL. En aquest punt, Joan Sala aporta el suggeriment de que en aquestes proves es delimiten els apartats a puntuar i que ponderen tots per igual.

- Toni González, també proposa la reciprocitat del professorat de l’especialitat de FOL amb Economia.

- A petició dels presents, s’acorda fer una primera reunió a finals de setembre a València, per a intentar començar a preparar el nostre IV Congrés.

Darrera actualització de divendres, 4 de setembre de 2015 09:28
 

El Consell aprova el decret pel qual s'estableix el currículum i l'ordenació general de Secundària i de Batxillerat

Correu electrònic Imprimeix

El ple del Consell ha aprovat el decret pel qual s'estableix el currículum i es desenvolupa l'ordenació general de l'educació secundària obligatòria i del batxillerat a la Comunitat Valenciana. Aquest decret té per objecte concretar el currículum de l'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat, així com desenvolupar els aspectes de l'ordenació general d'aquests ensenyaments.

La seua implantació es realitzarà en els cursos primer i tercer d'educació secundària obligatòria, i primer de batxillerat, durant el pròxim curs escolar 2015-2016 mentre que en el curs 2016-2017 es completarà la implantació en els cursos restants, açò és, segon i quart d'educació secundària obligatòria, i segon de batxillerat. Mitjançant aquest decret, s'estableix per a cada assignatura dels blocs d'assignatures troncals, específiques i de lliure configuració autonòmica, els diferents elements curriculars que competeixen a la Comunitat Autònoma com són els continguts, criteris d'avaluació i estàndards d'aprenentatge avaluables. Així, aquests elements són els que serviran de referència per a elaborar les programacions didàctiques i per a avaluar a l'alumnat en els diferents cursos. D'altra banda, també s'estableixen les orientacions didàctiques i metodològiques per a la impartició de les diferents assignatures, fent èmfasis en què els centres promoguen metodologies didàctiques innovadores que incloguen el treball cooperatiu, els projectes interdisciplinaris, l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, i la pràctica de l'educació inclusiva en l'aula.

Respecte a l'organització, l'horari lectiu per al desenvolupament del currículum de l'educació secundària obligatòria constarà de 30 sessions lectives setmanals en els cursos primer i segon, i de 32 sessions lectives setmanals en els cursos tercer i quart. Al seu torn, l'horari lectiu per al desenvolupament del currículum del batxillerat comprendrà 32 sessions lectives en el primer curs i 33 sessions lectives en el segon. En ambdues etapes, cada sessió lectiva tindrà una durada mínima de 55 minuts.
Com a principals novetats en l'organització en educació secundària obligatòria, s'anticipa l'elecció d'itineraris formatius al tercer i quart curs d'aquesta etapa. Així, en 3º d'ESO, els alumnes hauran d'escollir entre Matemàtiques orientades als ensenyaments acadèmics o entre Matemàtiques orientades als ensenyaments aplicats, i també hauran de triar dues assignatures opcionals. En 4º, a més, hauran de triar cursar l'opció d'ensenyaments aplicats o d'ensenyaments acadèmics, i dins d'aquesta última al seu torn, l'itinerari orientat cap a Ciències o cap a Humanitats i Ciències Socials.

Quant a les principals novetats en l'organització del batxillerat, la modalitat d'Humanitats i Ciències Socials es desglossa en dos itineraris Humanitats o Ciències Socials-, mentre que les fins ara dues vies d'Arts (Arts escèniques i Arts plàstiques) s'agrupen en una única via. El decret també regula el caràcter de l'avaluació, que serà contínua i formativa en ambdues etapes, així com la celebració periòdica de sessions d'avaluació en les quals l'equip docent de l'alumnat, de forma col·legiada, valorarà els seus aprenentatges de l'alumnat, així com els processos d'ensenyament i la seua pròpia pràctica docent. En tot cas, es realitzaran tres sessions d'avaluació durant el curs, una per trimestre, a més d'una avaluació inicial durant el primer mes lectiu. D'altra banda, el decret estableix que anualment s'organitzaran proves extraordinàries per a la recuperació de les matèries amb avaluació negativa, en les dates que es determinen per a cada curs, i en els casos en què l'alumnat haja promocionat a un determinat curs amb assignatures pendents de cursos anteriors, els equips docents establiran programes individualitzats per a la recuperació d'aquestes assignatures.
Com a principal novetat en l'avaluació, s'introdueixen les avaluacions individualitzades en finalitzar cadascuna de les dues etapes, ESO i Batxillerat, la superació del qual serà necessària per a l'obtenció del títol corresponent.
En el cas d'alumnes que hagen demostrat un rendiment acadèmic excel·lent al final de cada etapa, l'equip docent podrà atorgar una Matrícula d'Honor. Per a açò, serà condició necessària que l'alumne o alumna haja obtingut una nota mitjana en l'etapa igual o superior a 9 punts; o bé, que l'alumne o alumna haja obtingut una qualificació igual o superior a 9 punts en l'avaluació final de l'etapa corresponent.

Atenció a la diversitat
El decret destaca la importància de l'atenció a la diversitat, l'orientació educativa i la tutoria, així com els procediments de comunicació entre el professorat i les famílies.
Com a principal novetat, s'introdueixen en tots els centres educatius els programes de millora de l'aprenentatge i del rendiment, en segon i tercer curs d'educació secundària obligatòria, destinats a l'alumnat amb dificultats rellevants d'aprenentatge. Amb ells, s'anticipen un any l'atenció a aquest alumnat pel que fa als actuals programes de diversificació curricular de tercer i cambra, als quals se substitueix amb aquests nous programes.
També el decret regula aspectes com el Batxillerat d'excel·lència, les mesures específiques per a compaginar estudis per part de l'alumnat que curse simultàniament els ensenyaments professionals de música o de dansa, o bé que siga esportista d'elit; així com la possibilitat de creació de grups específics amb horaris adaptats per als anteriors col·lectius d'alumnes i alumnes.

Llibres de text i materials didàctics
El decret esmenta que la conselleria fomentarà l'elaboració de materials didàctics i curriculars propis en cada centre. També es fomenta la reutilització de llibres de text i materials didàctics, evitant obligacions econòmiques afegides per a les famílies en seguir respectant-se la normativa de substitució de llibres de text i altres materials curriculars, sempre que la programació de les àrees respecte el nou currículum.

Document: DECRET 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual establix el currículum i desplega l’ordenació general de l’Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana

Font: Conselleria d'educació, cultura i esport - GVA

Darrera actualització de divendres, 12 de juny de 2015 09:18
 


Pàgina 2 de 7

Accés

Enquesta

Quin tipus de software de gestió t'agradaria utilitzar a l'aula? Estas d'acord que s'ha de canviar de software de pagament a sofrware lliure?
 

¿Qui està "on-line"?

Tenim 45 visitants en línia

Interessants

Bàner
Bàner
Vikipedia
Vikipèdia és la encilopèdia lliure, en català, que tots podeu consultar.
Traductor català - castellà
Traductor web gratuït de softcala: català/valencià - castellà/espanyol.
YouTube
Youtube, és un lloc web que us permet carregar, mirar i compartir vídeos.
Bàner

Entitats col·laboradores

Bàner