apacepv.org

  • Augmenta la mida de la font
  • Mida de la font per defecte
  • Disminueix la mida de la font
Home Opinió Articles Sobrecrisi valenciana: mal finançament i balança fiscal

Sobrecrisi valenciana: mal finançament i balança fiscal

Correu electrònic Imprimeix PDF

La causa del dèficit de la Generalitat Valenciana és que ingressa poc, però damunt és (¡molta atenció!) la que menys gasta per habitant des de fa més de deu anys. Les grans diferències de recursos per habitant es deuen als models de finançament autonòmic pactats pels governs autonòmics, incloent els que ací ens governen. El finançament valencià ha estat sempre en les posicions més baixes i representa gairebé 1.000 milions menys a l'any que si estiguera a la mitjana. No són conclusions de qui açò escriu, sinó dels experts valencians cridats per la mateixa Generalitat. La xifra anterior equival a 782,52 menys anualment per família valenciana i considerant els deu anys  serien 7.825 €. Ara  s’han  fet públic els càlculs oficials de les balances fiscals, és a dir la diferència entre la despesa efectuada pel sector públic estatal en un territori i el volum d'ingressos fiscals que es generen en aquest. El saldo per al territori valencià és  negatiu són 2.000 milions per a l’any 2012. Les balances fiscals  demanen un altre escrit, però és ben expressiu d’un tracte addicionalment pitjor.

L’elevat endeutament - alimentat pel dèficit - existiria amb una bona gestió de recursos, perquè Madrid, Castilla-La Manxa i Andalusia amb pèssima gestió també  no pateixen aquest problema.

Sota les grans xifres hi ha processos i abstraccions que cal concretar. El subfinançament, implica que moltes empreses proveïdores de la Generalitat o dels seus serveis han hagut de tancar, altres facturen menys i suporten molta morositat. Lògicament, els efectes s’estenen a quasi totes les nostres empreses comercials i de serveis. Si sumem a la desocupació que comporta l’anterior la reducció d’empleats públics com mestres, sanitaris i altres, la crisi és  més intensa que en altres autonomies en termes d’augment de la pobresa i de caiguda de la producció.

L’educació i la sanitat consumeixen  gran part del pressupost, La resta d'activitats (infraestructures, promoció econòmica, protecció social, cultura...) suporta la limitació pressupostària i s'allunya de la mitjana de despesa per habitant. En relació amb açò,  voldria dir que he estat testimoni de com els sindicats agraris valencians assumeixen tasques de difusió i millora tecnològica que correspondrien a la Generalitat.

El ministre d’economia espanyol ha diferit una vegada i altra la reforma del finançament i exigeix ara més retalls als governs autonòmics. Les conseqüències són gravíssimes per al nostre territori on la despesa autonòmica per persona és el 78% de la mitjana estatal.

El subfinançament comporta un nivell i qualitat dels serveis públics bàsics inferior als de les altres autonomies. A més, és l'única comunitat que combina una balança fiscal negativa i una renda inferior a la mitjana. Sumat a l’anterior, tenim assumides com a naturals desigualtats de tracte en molts àmbits com la despesa estatal en infraestructures, i també  hem incloure la llengua pròpia, Aquestes diferències són  arbitràries, molt humiliants i un incompliment flagrant en el principi d’igualtat que proclamen les lleis de l’estat.

Com ha dit en aquestes pàgines Manuel Lopez Estornell és el problema més gros que tenim en molts anys i hem de ser responsables amb nosaltres i amb els nostres fills. L’empenta efectiva per a aconseguir un tracte just  passa per teixir la cohesió de l’associacionisme civil tant econòmic com cultural  i lúdic per a fer prevaldre  els  interessos comuns per damunt d’una  diversitat ideològica que té molt de ficció artificial.

Adrià Girbés Masià
Economista

Darrera actualització de dilluns, 26 de gener de 2015 11:06  

Entitats col·laboradores

Bàner

Notícies flash